El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

diumenge, 28 de febrer del 2010

Com els arbres aguanto






Com els arbres aguanto
dreçat en dura terra,
com els arbres aguanto.

Nit i dia sóc flama
del teu amor.

Arrelo en el silenci càlid
del teu amor que em salva
i m'alço fet paraula
del teu amor que em crema.

Em gronxo al dolç oratge
del teu amor que em dicta
fineses a l'orella.

Combato nits i fosques
del teu amor que em blega
a dura servitud.

M'encenc de primaveres
del teu amor que estrena
llençols en llit de festa.

M'exalço en la florida
del teu amor que esquinça
de somnis el meu si.

M'expremo en la fruitada del teu amor sucós
verolajant els préssecs.

M'enyoro amb la becada
del teu amor que nia
desertant solituds.

Et prego com els arbres
alçant nusos els braços
folls encara d'amor.

Em moro com els arbres
de mal d'amor i encara
escric al vent els signes
sagrats del teu amor.

Com els arbres aguanto
dreçat en dura terra,
com els arbres aguanto.
























Flama i desig


Flama i desig,
m'arrelo en tu
olorós de silencis
i assedegat de llunes.
Sóc amb tu a les palpentes
només batec i enyor,
tàctil mirall
dels teus ulls de la tarda
humitejats de clarors i misteris.
I t'obres com aurora en nit obscura,
com brancatge manyac
d'aquests nou arbres
del clos del teu jardí
embaumat de tenebra.
Que no mori l'instant,
joia cauta i ardent,
ona d'un mar sense ribatge
on em nego i em fonc
immensament immers
el l'alta albada
d'on brolla gràcil,
fecunda i sempre eterna.