la vida senzilla
despunta com qui
sap perquè
amb il-lusió marcant
el pas de cada instant.
A trenc d'alba,
el sol envaei l'estança
amb certesa i lentament
m'acarona com qui sap perquè.
Perquè la lumm
amb pesa als ulls
et sento però no et veig.
Tendències com reflexes
de somnis que cada
trenc d'alba desprès d'escoltar
els silencis
poder no oblidar...
aquest esguard tranquil
i tendra.
I amb un brisall
de llum
m'acaronis cada dia
a trenc d'alba
com qui sap perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada