El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

divendres, 12 de febrer del 2010

Cos a cos



Després d'una eternitat sense que es veiessin,
estaven allà... tots dos, ell i ella estirats al llit.
Ella es moria de ganes de fer-li molts petons,
els havia anyorat massa.
La música sonava de fons,
cançons que els hi portaven
records a tots dos.
Cada cop més aprop,
cada cop més complicitat
fins que es van llençar.
Petons a canvi de petons,
caricies a canvi de caricies,
somriures a canvi de somriures...
tot un altre cop tant maco
com abans.
Ella el tenia allà,
estirat donant-li l'esquena.
Les seves mans acariciaven la seva panxa,
les seves costelles.
Sense ni adonar-sen ell ja estava girat,
besant-la com abans.
Sentia com el cos d'ella començava
a tremolar,
com la respiració accelarava
a mesura que ell l'acariciava
i depenent de la manera que ho feia.
Sentia pessigolles en tot el sue cos,
i com les calcetes anaven humitejant.
Ell es va posar d'amunt seu,
els dos cossos desprenien una calor intensa.
Començaren a besar-se els llavis
amb passió.
S'excitaven. La roba anava marxant
a la mateixa velocitat que
la respiració augmentava.
Nus, un sobre l'altre,
sentint els seu sexes com es desitjaven
i complementaven.
Li va agafar les mans,
li besar ell tot el cos,
ella es deixave caure
mentre ell arribave al seu
punt més calent.
Presa d'excitació, amor, força, alterament...
i sense ella adonar-sen era una
altra dona, en aquells moments era
feliç... s'estimaven amb passió.
T'estimo... m'estima...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada