Un Febrer et vaig descobrir
en un racó del temps.
És cert que no cal cercar-te,
sinó rebre't.
De vegades,
t'imagino com una nina
de galtes vellutades,
d'altres,
et reconec en un somriure,
en un gest,
en tants llocs ets viva
i latent alhora...
No et calen les paraules,
insubstancials,
maquillatges efimers,
però si la lleialtat,
l'alè,
el pensament.
Vull ser fidel a tu,
seguir-te l'ombra esbaixada
i trobar-te cada dia
una mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada