Caminem la vida d'esquenes, amb la certesa del que hem trepitjat i el dubte del que està per venir.
Cerquem la felicitat a través de la materia, mirant enfora i no cap a dins.
Somiem desperts, treballem adormits, i acceptem l'engany per vèncer l'inevitable destí:
doncs som una espurna de llum.
Llavors algú ens embolcalla la pell, ens despulla l'ànima i ens pren la mà.
La vida esdevé el propi camí i no el que està per venir.
La felicitat s'emmiralla en pau amb un mateix.
I l'amor ens eleva en aquest vincle que romandrà en el foc del destí:
doncs som un espurna de llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada