Excitant

El mar... l'esclat de les ones a les roques xocar....

Observant a l'horitzó,

el més bell astre

marxant sense pietat.

El teu cos nu a la finestra, recolzada esperant....

Tanca els ulls,

el meu cos s'esborrona quan el teu coll et puc notar.

Els teus llavis,

aquest petó... el cor comença a accelerar.

Em giro, atrapat entre la finestra

i el teu cos al davant.

Noto com em toques, com quelcom m'estàs buscant.

El meu cos comences a recòrrer amb tota suavitat....

Primer el cap, amb els cabell,

al meu rostre, vas baixant....

als pits, t'atures, no pot parar.

I la teva mà que per la panxa va lliscant...

el meu cos s'està excitant!

Jo m'estiro, tu t'estires, te m'apropes al meu davant...

i amb els llavis, el meu cos recorres,

impresionant....

El teu coll apropes... no puc resistir...

m'està temptant,

quan me l'agafes i suamuent la transportes....

Els nostres cossos encesos,

davant la foscor que es va escampant.

Les hombres, que minven

fins el moment culminant.

Quan la respiració es talla per després deixar anar,

un sospir... que es fusiona amb el plaer més excitant....

Pensament de Nit...

Em fico al llit intentant adormir-me, però aquesta es una de les nits en les que per alguna raó que no podria explicar, et sento prop. Es com si m'estiguessis parlant a cau d'orella.

Al cap d'una estona de pensar en tu i ja al límit de la consciència començo a sentir-te més aprop, fins que arriba un punt en que em sembla estar sentint el teu alè al clatell i el teu cos envoltant-me; em sento segur, i deixo anar la ment, ara fins i tot et puc veure.

Comencem a parlar, són paraules dolces que em transporten a un altre lloc, on tot es diferent, i això m'agrada, m'agrada ouguer mirar-te, i es que no saps quant m'excita observar-te mentre em parles amb aquests llavis de mel que tant m'agrada petonejar... i a la vegada, les mans, mans juganeres, les mans dels meus deliris, que no puc deixar de sentir acariciant-me cada racó del cos, com només tu saps fer; tinc el tacte de la teva pell grabat dins meu i per més temps que pasi, penso que mai podre deixar de sentir-ho, per que no s'hem acudeix res que m'agradi més a la vida que això, el teu tacte...

així va passant la nit, fins que em quedo dormid...

Calma després de la tempesta

Busco aromes

que em transportin

al teu mon transparent,

de màgies tendres.

Suau...

sabor de nit,

aroma dolça

quan te'm presentes,

i m'obres

de bat a bat

les portes dels racons,

insospitats i feréstecs

del teu cos.

Busco la calma

després de la tempesta

humida,

que el cel ennuvolat

del teu bell món

transparent

ha volgut ploure a sobre

meu.

Desvalgut i vacil-lant,

encara perdut,

tremolant,

mullat de plaer

i gotes de tu...

Llepar-te

T'acarono, a petons.

Els dolços, t'encisen.

Els salvatges,

t'embogeixen.

Em mires...

Lentament et despullo.

Nua em somrius.

Carona entremaliada.

Cos lasciu.

Batecs hiperbòlics...

Amb la llengua,

un mapa et dibuixo.

Amb els dits,

una pregunta et faig.

Folla'm,

em respons.

Joc i deliri...

Cada moviment,

crea addicció.

Ets foc...

Sospirs, i més sospirs.

Gemecs, i més gemecs.

Vull llepar-te el Cor.

Abans i després

Punta de coixí que es doblega quan reposes

caminet de formigues,

rusc d'abelles

fàbrica de mel.

Ritme d'havanera

pols de cristall a la pell.

tic tac de rellotge

caixa en moviment.

Tatuada l'orella

de respirs calents,

col-leccionant silencis,

petons ardents,

trencant miralls,

ulls entelats,

allargant les branques,

cos abraçat.

Marees sota la lluna,

puja el desig,

engrunes de pa,

gotes de nèctar al llit.

Nenúfar de seda surant,

libèl-lula curiosa fent pessigolles

besa el pètal més fresc.

Inflamada la natura,

núvol fent nova figura.

Trons llunyans abans,

ja s'apropen.

Comença a ploure,

xipolleig insistent,

el llamp tot ho omple,

se sap aviat mort

l'espetec contra la terra

ha accelerat el seu cor.

Punta de coixí que es doblega quan reposes...

Foscor

En la foscor
tot s'intueix i es palpa.
S'assaboreix però ja no amb la vista.
No necessito veure't.
El teu alè em guia.

En la foscor
sota el mantell del desig dificilment encobert
les teves mans m'exploren novament
com le primera vegada.

En la foscor
som essència de nosaltres mateixos
de res més, de ningú més...
dos cossos disolts en desig.

En la foscor
em venç novament als teus braços,
m'envolcalla la passió acumulada.

En la foscor
t'abraçaré i t'estimaré en silenci
en el sospir quedarà l'amor confés
traspassant la frontera de la pell,
en la foscor.

Sis... Nou...

Et poses el vestit
que tant m'agrada.
Em mires,
i comença el joc.
No hi ha regles.
No hi ha límits.
A mossegades,
t'esquinço el vestit.
Cap altre,
el podrà seduir.
a les palpentes,
et trec els sostenidors.
A corre-cuita,
les braguetes.
et torno a vestir,
però a petons.
petó a petó,
et mesuro.
De dalt a baix,
de baix a dalt.
Dèsquerra a dreta,
de dreta a esquerra.
Fins i tot
en diagonal.
Separes les cuixes,
i et llepo.
Et xuclo,
tots els racons.
T'afanyes
per engolir el meu sexe.
Lascius moviments de llengües
que no desitgen final.
Alenes de plaer,
i crides seixanta-nou...

Polsims de seda

S'enlaire un pensament

i el cacem al vol,

com si fos una papallona

fràgil i immensament bella.

Dóna tombs pel cap,

reposa uns instants

i estirant les ales

volta molt lleugera.

Cova un sentiment

que és tan dolç com ella,

aletegen festejant

que està prop la primavera.

Pensaments i sentiments

que s'amaren de tendresa,

refilant el nostre cos

de melodies alegres.

Papallones de colors,

sospirs de polsim de seda,

quan penso amb el nostre amor

i sento el desig que em crema.

Subsistint

Subsistint

per aconseguir,

el que tota persona

vol,

un amor,

fidel com el teu.

Subsistint,

dia rere dia,

pensant que,

qualsevol nit,

potser ens mirem als ulls i,

ens abraçem,

ens besem i,

no deixem de fer-ho,

fins el final dels nostres dies.

Nit rere nit,

les llàgrimes dels meus ulls,

es clavaven al meu cor,

fràgil,

que t'anel-la,

que et desitja,

que et necessita per subsistir.

La necessitat del teu amor,

es vital per mi,

per la meva existència.

Intento trobar l'amor,

que hem fagi gaudir,

de tot el que m'envolta,

i aquest amor,

només es d'una doncellat,

tu!

Que ets la meva vida,

però també la meva mort.

Mirades...

El teu foc

crema al pensament

i els ulls només pensen

en veure't de nou.

Paraules mudes

omplint el rellotge.

La teva boca i la meva

anhelen si fa no fa el mateix,

un bes que les faci perdre's

entre dunes de sentiment.

L'habitació s'omple

de senyals de fum

quan em penses.

El teu nom i el meu

s'abracen romànticament.

Però fora, al món,

la boira de silenci

confon les nostres ànimes,

i tot l'amor queda flotant

en les mirades creuades.

Plaer...

Fes-me teu, amor meu.
No puc més, sóc un cos tremolós
generant escalfor.
Una ment ofuscada amb desitjos de carn.
I ara nu davant teu t'haig de dir
que tot i l'alè profund
i el cor embogit,
la meva raó a cada instant es mor de po.
Despert'am la pell i als teus dits deixa fer,
revifa'm a petons
i porta'm ben a prop,
vull sentir com la suor regalima entre tu i jo.
Fragments a ritme lent
i la mà que mou amunt.
Engrapat pel clatell m'acosto
i a cau d'orella em fas saber
quant de plaer hi ha als teus gemecs.

Neu...

Puresa descendent del cel...

Dolça, plena de colors xiuxiuejant,

foc gelid,

en teu esguard he trobat la meva vida,

la meva sang bull

dins les meves congelades venes.

Oh! No marxis

quan el sol negre retorni

per causar-me mort.

Mar

He pujat al cim dels poetes,

aquella muntanya que m'has recomanat.

He pujat de nit, guiat sota les estrelles,

i acompanyat dels sons de la foscor.

He vist el naixament del meu dia,

perquè m'ho has demanat.

Ha plogut,

i he beegut de les llàgrimes

dels déus que celebren

la mort d'un noi ples d'ideals.

Ha ventat,

i m'he deixat emportar

pel vent, portador de l'essència de la

terra al mar, i t'he trobat.

He estat en silenci

per robar aquesta poesia

a una Mar que l'escrivia

amb onades de sol

i vaixels d'esperança.

He pogut per un moment

sentir-me que és se Mar.

Mar ens portes a Itaca?

Mar ens deixes Lliure?

Mar ens guardes les Cendres?

Mar,

t'he vist des de la muntanya

des del primer moment que

ha sortit el sol.

I no ha pogut brillar perqè

els núvols ho tapaven

però tu, Mar, m'has reflectit

la llum que és del meu dia,

del meu naixement.

Mar, si et plau,

emportat a aquest noi plena d'ideals

i porta'm aquell vertader poeta dels deliris.

Destells

Desgel de sang tèbia sobre la pell
de la meva llengua humida,
camí sinuós, mareig hipnótic,
ulls de serp que m'espien
rere la poma prohibida.
Acaricio un instant de foc,
crema de segons que palpiten
al teu cor, i invoco
certes fantasies...
Sota la roba no hi ha obscuritat
ni alés cuejant, ni un cel de llunes
amarades de suor i sal,
sospir de saliva fumejant
que acarona i obre les cames
de qualsevol sirena nua.

Gavines

Aquí assegut a la riba del mar vaig olorar la brisa que

usurpava el meu nas, em cridaren els vents destruint

pensaments foscos i em vai deixar dur pel so de les gavines.

Al seu pas un rastre de sons buits deixaven al volar entre

les roques perfilades davant del bast mar, que amb el seu

onatge, pentinava l'aire fen-te lliscar les gotes d'aigua salada

per la teva cabellera, bruna i alegre. M'importa una merda

el que hagi en l'horitzó, sols qui tinc al meu cap amb un

somriure sincer i dolç, intercanviant els nostres llavis

humits de passió desmesurada, tancant els ulls i

deixant-nos volar com elles: les gavines.

Colors...

Vull pintar la vida de colors vius.
Dibuixar somriures amb aquarel-les
i esquitxar amb pintura les parets buides
que em fan esclau dels meus propis sentiments.
Esborraré silencis d'escultures de marbre
i amb pinzellades d'esperança
im pregnaré els seus rostres hieràtics
de dolces guspires de serenitat.
Il-lustraré somnis amb bombolles de sabó
que esclataran i desencadenaran tempestes d'alegria
tenyint el cel de colors indefinits
que em faran esclau del meu art.
Donaré color d'alegria a la tristesa
i estamparé sobre mantells de seda
versos amb pigments de llibertat
que faran eterna la meva obra.

Així...

Et prefereixo tal com ets,
pell suau, de color tota tu,
tota una nina com si fores de cristall
com una rosa vermella de primavera.
Vull que contunuïs sent així,
callada, branca, tronc, fulla de gessamí,
aigua, pluja, vent esbojarrada,
inquieta llamps i trons pluja d'estiu.
Et vull apassionada amb molta tendresa,
noia maca una mica infantil
cabellera negra uls de tigressa.
Ja ho saps et vull així.

Les teves mans...

Quan m'acaricies les mans,

al lluny queden les espessors del temps

que nuaven com dimonis colls de marbre

quan ens trobàvem perduts vivint,

sense haver pogut aprendre a viure.

Al lluny queden els mots plens d'incertesa

i les tempestes trencadisses i les ferides cosides

amb agulles de sang mal enfilades.

Quan m'acaricies les mans...

res no sembla ni tan sol, tan dificil ni tan mort,

i el tot esdevé una fràgancia feta d'un instant comú

i d'una embranzida d'aire al cor,

i tot això,

només pel tacte d'unes mans.

Bon any

Un any mès,

sona el timbre,

es ell

Ha passat tant de temps,

torna a creuar la porta.

Una mirada,

un petó,

Una abraçada.

Estic somiant?

El temps s'atura,

l'abraçada es fa eterna,

He tornat a sentir

me la miro,

parlem?

O nomès ens mirem?

Ella ho sap,

avui he estat un regal.

Un dels millors regals

per començar un any.

El nostre any.