El teu esguard,
jo t'el robaria,
jo me'l quedaria,
per sempre...
El teu esguard,
instants de vida.
Tu els desprens,
jo me'n alimento.
Quan hauré d'esperar
a tenir-lo de nou?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Poeta
Soledat dins una habitació.
Un cuadre, un pincell, i el só d'una cançó.
No és facil veure la veritat, quan et sents sol i cançat.
Ell és Poeta però la gent no l'entén, expressa i pinta tot el que ell sent, tot el que ell enten.
Deixa't guiar per un estel, contempla el cel, deslligar-te i trencar el gel.
Deixa't portar dins un nou món de mil colors, i obrir el teu costat fosc.
És incomprès davant uns ulls que són presents.
Ell s'amaga dins la foscor d'una habitació.
Voldria trencar la hipocresia, dins un paper per curar la que té i contemplar com va neixent un nou dia.
Esvaint la ironia, es el seu somni, és la seva il.lusió enterrar la foscor.
Un cuadre, un pincell, i el só d'una cançó.
No és facil veure la veritat, quan et sents sol i cançat.
Ell és Poeta però la gent no l'entén, expressa i pinta tot el que ell sent, tot el que ell enten.
Deixa't guiar per un estel, contempla el cel, deslligar-te i trencar el gel.
Deixa't portar dins un nou món de mil colors, i obrir el teu costat fosc.
És incomprès davant uns ulls que són presents.
Ell s'amaga dins la foscor d'una habitació.
Voldria trencar la hipocresia, dins un paper per curar la que té i contemplar com va neixent un nou dia.
Esvaint la ironia, es el seu somni, és la seva il.lusió enterrar la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada