És la soledat dels meus ulls
que si et miren, s'ofeguen.
És l'ansia de la meva oïda,
esperant sentir la teva veu xiuxiuejant.
és la inquietud de les meves mans,
anhelant a cada racó el contacte amb la teva pell.
És la desesperació dels meus llavis,
desitjant creuar-se amb els teus.
És passio?
És atracció?
És amor?
És sencillement...
Un sentiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada