I hagués volgut escapar
com el silenci en la nit,
i creuar el firmament
mussitant poemes nus.
Escapar del teu domini
com l'espuma d'un foc viu,
desaparèixer uns instants,
lliura'm del teu infinit.
Però quan les mans anaven
com reflex d'un altre vol,
enyorava ésser teu
com un pobre gira-sol,
que estima la llum del dia
i la busca un altre cop.
Retornant del meu viatge
en la nit del pensaments,
guaitava el teu son tranquil.
I et sentia molt aprop meu.
La nau havia tornat d'allí on venia,
corrent...
Em vaig despertar lliure i nou
per acceptar-te com ets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada