Flama i desig,
m'arrelo en tu
olorós de silencis
i assedegat de llunes.
Sóc amb tu a les palpentes
només batec i enyor,
tàctil mirall
dels teus ulls de la tarda
humitejats de clarors i misteris.
I t'obres com aurora en nit obscura,
com brancatge manyac
d'aquests nou arbres
del clos del teu jardí
embaumat de tenebra.
Que no mori l'instant,
joia cauta i ardent,
ona d'un mar sense ribatge
on em nego i em fonc
immensament immers
el l'alta albada
d'on brolla gràcil,
fecunda i sempre eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada