Puresa descendent del cel...
Dolça, plena de colors xiuxiuejant,
foc gelid,
en teu esguard he trobat la meva vida,
la meva sang bull
dins les meves congelades venes.
Oh! No marxis
quan el sol negre retorni
per causar-me mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada