de la meva llengua humida,
camí sinuós, mareig hipnótic,
ulls de serp que m'espien
rere la poma prohibida.
Acaricio un instant de foc,
crema de segons que palpiten
al teu cor, i invoco
certes fantasies...
Sota la roba no hi ha obscuritat
ni alés cuejant, ni un cel de llunes
amarades de suor i sal,
sospir de saliva fumejant
que acarona i obre les cames
de qualsevol sirena nua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada