El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

dijous, 21 de gener de 2010

Pensament de Nit...



Em fico al llit intentant adormir-me, però aquesta es una de les nits en les que per alguna raó que no podria explicar, et sento prop. Es com si m'estiguessis parlant a cau d'orella.

Al cap d'una estona de pensar en tu i ja al límit de la consciència començo a sentir-te més aprop, fins que arriba un punt en que em sembla estar sentint el teu alè al clatell i el teu cos envoltant-me; em sento segur, i deixo anar la ment, ara fins i tot et puc veure.

Comencem a parlar, són paraules dolces que em transporten a un altre lloc, on tot es diferent, i això m'agrada, m'agrada ouguer mirar-te, i es que no saps quant m'excita observar-te mentre em parles amb aquests llavis de mel que tant m'agrada petonejar... i a la vegada, les mans, mans juganeres, les mans dels meus deliris, que no puc deixar de sentir acariciant-me cada racó del cos, com només tu saps fer; tinc el tacte de la teva pell grabat dins meu i per més temps que pasi, penso que mai podre deixar de sentir-ho, per que no s'hem acudeix res que m'agradi més a la vida que això, el teu tacte...

així va passant la nit, fins que em quedo dormid...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada