dissabte, 9 de gener del 2010
Plaer...
Fes-me teu, amor meu.
No puc més, sóc un cos tremolós
generant escalfor.
Una ment ofuscada amb desitjos de carn.
I ara nu davant teu t'haig de dir
que tot i l'alè profund
i el cor embogit,
la meva raó a cada instant es mor de po.
Despert'am la pell i als teus dits deixa fer,
revifa'm a petons
i porta'm ben a prop,
vull sentir com la suor regalima entre tu i jo.
Fragments a ritme lent
i la mà que mou amunt.
Engrapat pel clatell m'acosto
i a cau d'orella em fas saber
quant de plaer hi ha als teus gemecs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola! m'ha fet molta gràcia trobar això aquí, perquè ho he escrit jo! m'alegro que t'agradés prou com per posar-ho al teu blog. De veritat, m'ha fet molta ilusió. Una abraçada!
ResponElimina