El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

dissabte, 2 de gener de 2010

Les teves mans...


Quan m'acaricies les mans,
al lluny queden les espessors del temps
que nuaven com dimonis colls de marbre
quan ens trobàvem perduts vivint,
sense haver pogut aprendre a viure.
Al lluny queden els mots plens d'incertesa
i les tempestes trencadisses i les ferides cosides
amb agulles de sang mal enfilades.
Quan m'acaricies les mans...
res no sembla ni tan sol, tan dificil ni tan mort,
i el tot esdevé una fràgancia feta d'un instant comú
i d'una embranzida d'aire al cor,
i tot això,
només pel tacte d'unes mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada