En la foscor
tot s'intueix i es palpa.
S'assaboreix però ja no amb la vista.
No necessito veure't.
El teu alè em guia.
En la foscor
sota el mantell del desig dificilment encobert
les teves mans m'exploren novament
com le primera vegada.
En la foscor
som essència de nosaltres mateixos
de res més, de ningú més...
dos cossos disolts en desig.
En la foscor
em venç novament als teus braços,
m'envolcalla la passió acumulada.
En la foscor
t'abraçaré i t'estimaré en silenci
en el sospir quedarà l'amor confés
traspassant la frontera de la pell,
en la foscor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada