El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

dijous, 7 de gener de 2010

Mar


He pujat al cim dels poetes,
aquella muntanya que m'has recomanat.
He pujat de nit, guiat sota les estrelles,
i acompanyat dels sons de la foscor.
He vist el naixament del meu dia,
perquè m'ho has demanat.
Ha plogut,
i he beegut de les llàgrimes
dels déus que celebren
la mort d'un noi ples d'ideals.
Ha ventat,
i m'he deixat emportar
pel vent, portador de l'essència de la
terra al mar, i t'he trobat.
He estat en silenci
per robar aquesta poesia
a una Mar que l'escrivia
amb onades de sol
i vaixels d'esperança.
He pogut per un moment
sentir-me que és se Mar.
Mar ens portes a Itaca?
Mar ens deixes Lliure?
Mar ens guardes les Cendres?
Mar,
t'he vist des de la muntanya
des del primer moment que
ha sortit el sol.
I no ha pogut brillar perqè
els núvols ho tapaven
però tu, Mar, m'has reflectit
la llum que és del meu dia,
del meu naixement.
Mar, si et plau,
emportat a aquest noi plena d'ideals
i porta'm aquell vertader poeta dels deliris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada