Punta de coixí que es doblega quan reposes
caminet de formigues,
rusc d'abelles
fàbrica de mel.
Ritme d'havanera
pols de cristall a la pell.
tic tac de rellotge
caixa en moviment.
Tatuada l'orella
de respirs calents,
col-leccionant silencis,
petons ardents,
trencant miralls,
ulls entelats,
allargant les branques,
cos abraçat.
Marees sota la lluna,
puja el desig,
engrunes de pa,
gotes de nèctar al llit.
Nenúfar de seda surant,
libèl-lula curiosa fent pessigolles
besa el pètal més fresc.
Inflamada la natura,
núvol fent nova figura.
Trons llunyans abans,
ja s'apropen.
Comença a ploure,
xipolleig insistent,
el llamp tot ho omple,
se sap aviat mort
l'espetec contra la terra
ha accelerat el seu cor.
Punta de coixí que es doblega quan reposes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada