Plaer...

Fes-me teu, amor meu.
No puc més, sóc un cos tremolós
generant escalfor.
Una ment ofuscada amb desitjos de carn.
I ara nu davant teu t'haig de dir
que tot i l'alè profund
i el cor embogit,
la meva raó a cada instant es mor de po.
Despert'am la pell i als teus dits deixa fer,
revifa'm a petons
i porta'm ben a prop,
vull sentir com la suor regalima entre tu i jo.
Fragments a ritme lent
i la mà que mou amunt.
Engrapat pel clatell m'acosto
i a cau d'orella em fas saber
quant de plaer hi ha als teus gemecs.