El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

dissabte, 26 de desembre de 2009

Aferrat a tu




M'he aferrat a tu, i no vull... I cada vegada que intento marxar, m'atreus com un imant... Ingènu, estúpid, enamorad... M'agradaria poder-te parlar sempre sense tenir por a perdre't, m'agradaria poder-me expressar, sense sentir-me la cosa més petita del món, m'agradaria poder-te estimar sense fer-me mal, m'agradaria que em diguessis que m'estimes, sense que fos mentida, m'agradaria parlar-te sense por a les represàlies. Em fa mal, quan no em mires, em fa mal, quan em menteixes, em fa mal, quan em rebutges per suposat quan m'ignores. M'il.lusiona el teu somriure, m'enamora la teva mirada, les mans, la boca... I m'equivoco constantment, i no sé que haig de fer, et pregunto si s'acaba... i calles o em respons amb arrogància. M'agradaria poder-te dir adéu per sempre sense sentir aquest pessic dins del cor, és un amor malaltís, dolorós, complicat, sense futur, sentiments confusos i equívocs...L'amor no correspost, quan és un joc... és molt dolorós. T'odio...! Perquè t'estimo!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada