La llum d'aquells ulls m'enfosqueixen el cor,
cada cop que somriu sagna la ferida.
Perquè sé que el vull i no el puc tenir,
caricies innocents que s'em claven com espines.
Maleeixo el seu nom, la seva vida,
cada pas que fa per allunyar-se de mi.
Algú va dir que sempre volem el que no podem tenir.
Mira'm els ulls i diga'm què hi veus.
El desig de trobar-me entre els teus braços,
el desig de besar-te la cara.
Vull sentir la teva pell,
els teus llavis ardents.
Mira el teu voltant i diga'm que hi veus,
cors trencats que els remordiments no guariran.
Deixa de cercar allò que mai trobaràs,
no vulguis allò que saps que mai no tindràs.
Tantes llàgrimes vessades en va,
tantes cançons fetes per plorar,
de res serveixen aquestes paraules.
Potser és cert que el destí està fixat.
Quants cops més hauré d'ensopegar?
Quantes vegades em tornaré a aixecar?
Vull tancar els ulls i oblidar al despertar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada