Quasi de sobte, com cada any,
ha esclatat el groc furiós de la mimosa,
miratge de llum d'aquesta tarda grisa.
Però la memòria es perd
entre els grocs marcits d'hiverns llunyans.
I se'm fa dificil formular vots d'esperança,
que, inclement el vent de desembre,
quasi de sobte, com cada any,
se'n durà, temps enllà,
totes les flors del meu hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada