El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

dimarts, 22 de desembre de 2009

Sense ànima


Sembla ser que sóc una persona sense sentiments, que no estimo a ningú i utilitzo a la gent, sembla ser que així em veuen, sembla ser que sóc així.
Però aquest monstre sent un cor dins seu, no el sent la gent? Ploro quan em fan mal i em cargolo de dolor, no em veu la gent? No sóc prou bo per a mi ni per a ningú, no sóc res més que un ser inútil amb cor de pedra foradat per dins, sense ànima i a vegades sense cos, algú que es coneix però que a l’endemà no se’n recorda ningú.
Sembla ser que el meu mirall reflecteix una persona que no conec... i el meu somrís es va entristin fins que mai més pugui aparèixer. A vegades ser un mateix ajuda a que t’acabis consumin en la teva pròpia existència, no sóc qui sóc si ningú em veu tal i com jo em presento, tal i com vull perquè així sóc i res més hi ha més enllà, i si realment no se’m veu tal i com sóc... llavors... ja no sé qui sóc, llavors tot es mentida, engany,... no és pot existir si realment no existeixes, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada