El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

dimarts, 29 de desembre de 2009

Paranoies que em passen pel cap II




Mentre seus al costat de la finestra, encara amb el pijama posat,
i aquesta desprèn la fredor que ve de fora, t'acurruques a la cadira
entre els plecs d'aquella manta vella que fa la bona olor tan peculiar
de sempre.
Moments de slodedat acompanyats per lesgotes de pluja, els trons,
els llamps i aquell fred que sents però que no notes, aquell fred que veus però no olores per por de congelar-te el nassarró. Una esgarrifansa
plenera et recorre el cos dels peus fins al coll, on mor amb un sospir
tendre entre records i escalfor.
És aleshores quan et passa pel cap tot el que has viscut, tots els bons
moments, totes les nits, tardes i matins de tempesta, i l'enyorança d'aquells que ja no hi són.
Aleshores et notes els peus congelats, els apropes més al cos i els tapes amb la manta, respires fons i observes com l'aigua cau de la teulada i mulla la bora de la finestra. Omples el vidre de baf i hi recolzes el nas deixan-te endur per aquella fredor humida que et fa estarnudar dos o tres cops seguits. Un llamp seguit d'un tro sec i sobtat fa que un calfred et recorri l'esquena i et fagi acotar el cap amagant-lo per uns instants sota la flassada. Quan aixeques el cap just arriba un altre llamp que et fa tancar els ulls esperant de nou un tro que no triga a fer-te obrir-los de nou.
Mires amb tendresa per la finestra, tanques els ulls, et quedes adormida i quan et despertés,... aix, ja t'has encostipat, com sempre...!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada