Els ulls de la consciència es van desprenent del meu cos,
m'observaven des de la llunyania, com el seny que mai
he volgut posseir, però que sempre he anhelat.
de sobte, em vaig veure immers en un remolí de sensacions;
era jo en aquell precís moment?
Envoltad per la màgica melodia del foc, a poc a poc m'anava
precipitant cap al món dels somnis, quan de cop, d'entre la
penombra va sorgir la teva mà. M'acariciaves tant dolçament
que la meva pell renaixia del seu estat d'insensibilitat perpètua
per trobar-se amb tu.
Estava cridant en silenci mentre esperava el teu contacte, t'aferrava
amb totes les meves forces, i suplicava que no formessis part de la
meva imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada