Fa temps que et conec i no sé ben bé com ets.
Més lluny et veig de mi quan més a prop et tinc.
Serà que tu ets com un mirall,
però que quan jo et m'hi miro es va trencant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Arxiu del blog
-
▼
2009
(28)
-
▼
de desembre
(28)
- Retrobar-te
- melodia del foc
- Paranoies que em passen pel cap II
- Paranoies que em passen pel cap I
- Ets absent
- Aferrat a tu
- Avui fa un mes, estavem estirats...l'un al costat ...
- Què faries
- No tinc
- Sense ànima
- Si pogués despertar per somiar
- T'he d'oblidar
- Hivern de flors
- Tard
- Trobo a faltar
- Somni acabat
- Em sento buit
- Guarda'm
- No em diguis mai adéu
- No caiguis
- Cor trencat
- Solitud
- Se'm fa estrany
- Com un mirall
- T'enyoro
- Lloc desconegut
- Crit de l'amor
- He Somiat
-
▼
de desembre
(28)
Poeta
Soledat dins una habitació.
Un cuadre, un pincell, i el só d'una cançó.
No és facil veure la veritat, quan et sents sol i cançat.
Ell és Poeta però la gent no l'entén, expressa i pinta tot el que ell sent, tot el que ell enten.
Deixa't guiar per un estel, contempla el cel, deslligar-te i trencar el gel.
Deixa't portar dins un nou món de mil colors, i obrir el teu costat fosc.
És incomprès davant uns ulls que són presents.
Ell s'amaga dins la foscor d'una habitació.
Voldria trencar la hipocresia, dins un paper per curar la que té i contemplar com va neixent un nou dia.
Esvaint la ironia, es el seu somni, és la seva il.lusió enterrar la foscor.
Un cuadre, un pincell, i el só d'una cançó.
No és facil veure la veritat, quan et sents sol i cançat.
Ell és Poeta però la gent no l'entén, expressa i pinta tot el que ell sent, tot el que ell enten.
Deixa't guiar per un estel, contempla el cel, deslligar-te i trencar el gel.
Deixa't portar dins un nou món de mil colors, i obrir el teu costat fosc.
És incomprès davant uns ulls que són presents.
Ell s'amaga dins la foscor d'una habitació.
Voldria trencar la hipocresia, dins un paper per curar la que té i contemplar com va neixent un nou dia.
Esvaint la ironia, es el seu somni, és la seva il.lusió enterrar la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada