Vaig cercant entre soledat algun pedaç del meu món trencat.
Què creix dins la pell, desdoblant la ment.
Sento com xucla la meva sang i s'alimenta del meu fracàs.
Dos vides en un instant, dos cossos en un espai.
Es fusiona la fatalitat, un destí que neix cap per avall.
Un futur espinat i ningú al voltant.
Sol em quedo saltant entrebancs,
sol em quedo amb la meva veritat.
Què donaria per tornar a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada