El Cau del Llop... Pensaments i les meves manies

diumenge, 27 de desembre de 2009

Ets absent


T'observo allà on no hi ets,
intento imaginar el teu somriure,
el record de la teva mirada,
que avui perdura més que mai...


Tristesa florant a pell nua,
i intriga per saber on ets...

les teves paraules, dolça cançó del passat.

Somio en què la porta s'obri,
i hi apareixis tu, tota tu...
com aquell dia en què,
com un àngel, vas caure del cel.


Seguiré abonant-me al somni,
d'aquella presència celestial,
el silenci que mai calla,
buscant mirades on no n'hi han.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada