T'observo allà on no hi ets,
intento imaginar el teu somriure,
el record de la teva mirada,
que avui perdura més que mai...
Tristesa florant a pell nua,
i intriga per saber on ets...
les teves paraules, dolça cançó del passat.
Somio en què la porta s'obri,
i hi apareixis tu, tota tu...
com aquell dia en què,
com un àngel, vas caure del cel.
Seguiré abonant-me al somni,
d'aquella presència celestial,
el silenci que mai calla,
buscant mirades on no n'hi han.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada